|
La llegenda A prop de Sant Celoni, hi vivia un drac que
tenia espantada la gent de la comarca, i els viatgers que passaven pel
camí reial de Barcelona a Girona, tot resseguint la Tordera entre el
Montseny i el Montnegre.
Un dia, Sant Martí, amb aparença d’un
pobre que demanava caritat, va anar al Castell de Vilardell, que estava a
la part baixa dels boscos del Montnegre. Quan en Soler, el cavaller i
senyor de Vilardell, va sortir amb el pa i l’almoina, ja no hi havia
ningú, però es va trobar una espasa com no n’havia vist mai cap.
La va provar amb un roure monumental i
amb una roca, i els va partir sense cap esforç, llavors va encomanar-se
a Déu i va decidir que mataria el drac.
De bon matí, es va guarnir la seva millor
armadura, va protegir el seu cavall i va empunyar l’espasa de virtut.
Acompanyat d’amics i fidels va anar a cercar el drac al seu cau.
El drac amenaçador va sortir llançat
contra la seva pròpia imatge reflectida a l’escut, moment que va
aprofitar en Soler de Vilardell per travessar la seva gruixuda pell amb
l’espasa.
Va alçar el braç victoriós tot clamant
davant del poble que l’observava: Braç de
virtut,
espasa de cavaller,
has mig partit la roca
i el drac, també. En aquell moment
d’emocions es va equivocar al recitar el conjur màgic que era:
Espasa de virtut,
braç de cavaller,
has mig partit la roca
i el drac, també. Va donar més
importància al braç que a l’espasa de virtut, per això, l’espasa el
desprotegí, i quan la sang regalimant li tocà la pell, l’emmetzinà i
caigué mort. |